MT-LB

MT-LB
Mnogotselevoy tyagach legky bronirovanny

Un MT-LB de les Forces Armades de Rússia durant unes maniobres a l'àrtic, a la Terra del Nord, l'any 2017.
Característiques generals
Tipus	Vehicle blindat de combat
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1968[1]
Dimensions
Pes	11.900 kg
Amplada	2,85 m
Longitud	6,45m
Altura total	1,86m
Tripulació	2 (Conductor i comandant)
Tropa transportada	11 soldats[1]
Especificacions
Motor	YaMZ-238V[2]
Tipus de motor	Motor dièsel de 8 cilindres V8[3]
Cilindrada	V-8
Potència màxima	240 CV a 2.100 rpm[1]
Rodatge	Cadenes amb 6 rodes de rodatge a cada costat
Suspensió	Barres de torsió[1]
Prestacions
Vel. carretera	62 km/h
Vel. camp a través	30Km/h
Vel. a l'aigua	5-6 km/h
Autonomia carretera	500 km[2]
Capacitat de càrrega	2.000 kg (al vehicle) i 6.500 kg (a remolc)
Armament
Primari	Metralladora NSV de 12,7mm o Kord de 12-7mm Llançagranades automàtic AGS-17 o AGS-30 Canó automàtic 2A42 de 30mm
Secundari	Metralladora PK
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	7-14 mm d'acer[1]

L'MT-LB (rus: Многоцелевой Тягач Легкий Бронированный, romanitzat:  Mnogotselevoy tyagach legky bronirovanny, literalment "vehicle de remolc polivalent") és un vehicle blindat de combat amfibi d'origen soviètic per al transport d'artilleria i tropes, introduït a finals de la dècada dels 60,^[1] basat en el xassís del tanc lleuger amfibi PT-76.

Aquest model està lleugerament blindat, amb un gruix de 7-14 mm d'acer, i va armat amb una metralladora NSV de 12,7 mm. Per desplaçar-se fa servir un motor dièsel YaMZ-238V,^[2] que li permet assolir velocitats de 62 km/h amb un abast de 500 km per carretera.^[1] Inicialment era un vehicle dissenyat per arrossegar peces d'artilleria i desplaçar els seus servidors, però amb el temps l'MT-LB ha estat emprat en una gran varietat de rols, inclòs el transport de fins a onze soldats.^[1]

El desenvolupament de l'MT-LB va començar a la dècada dels 60 per substituir els tractors d'artilleria AT-P. El disseny va ser ràpid, gràcies a l'ús de parts estandarditzades, i la fabricació en sèrie va començar a principis dels 70.^[4] A causa del seu cost reduït i la seva fiabilitat a camp a través es va convertir ràpidament en un vehicle clau de les Forces Armades de la Unió Soviètica. S'estima que se n'han produït més de 12.000 unitats^[3] i s'han dissenyat 80 variants per a rols diferents.^[5] L'any 2022 era un vehicle que continuava en actiu a diferents arsenals arreu del món, particularment a antics estats del Pacte de Varsòvia.^[3]